El cinema de Fatih Akin, un pas més cap a la integració
(Fotos: Kerstin Stelter; ©corazón international)
La pertinença a la pàtria, la importància de la formació per a la immigració i l'entrada de Turquia a la Unió Europea convergeixen en “Auf der anderen Seite”, darrer film del director alemany Fatih Akin.
REVUE
12/10/07
Nejat, professor de filologia alemanya a la Universitat de Bremen, decideix viatjar a Turquia per a trobar la filla de Yenet, la prostituta que el seu pare Ali, immigrant de primera generació a Alemanya, acaba de matar accidentalment després de comprar el seu amor. El seu objectiu: pagar els estudis a la noia com fins ara ho feia la seva mare. Al mateix temps Ayten, filla de Yenet i membre de la resistència política de Turquia, fuig de la policia i arriba a Hamburg a la recerca de la seva mare. Allà és acollida per una l'estudiant, Lotte, de la qual s'enamora; i juntes decideixen viatjar a Bremen a la recerca de la mare d’Ayten. Quan Ayten és deportada al seu país, Lotte no dubta a volar cap a Turquia per a alliberar la seva estimada de la presó per a dones d'Istanbul. Els camins dels personatges arriben a creuar-se, sense que ells imaginin com de prop es troben l'un de l'altre.
(Foto, ©Kerstin Stelter/corazón international)
Auf der anderen Seite (A l'altre costat), l'última obra del director alemany d'origen turc Fatih Akin, no és només una pel·lícula sobre la recerca i la fortuna, sinó també sobre la immigració, el mestissatge i els xocs culturals en un món globalitzat. Una estudiant hamburguesa acull una refugiada política turca a casa seva tot just acabat de conèixer-la. El film va guanyar el premi al millor guió el passat mes de maig al Festival de Cannes i representarà Alemanya en la propera edició dels Oscars en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa. En les seves dues hores de durada, advoca per un enteniment entre cultures, sense distinció de races o nacionalitats. Perquè existeixi aquesta comprensió és imprescindible el coneixement, la formació. Auf der anderen Seite és també una pel·lícula sobre la formació i la seva importància per a la convivència entre cultures: un professor d'origen turc en una universitat alemanya, una llibreria alemanya en ple centre d'Istanbul...
Formació per a la integració
Fatih Akin (Foto, © Kerstin Stelter/corazón international)La formació és fonamental per a la integració dels immigrants, així ho reflecteix Fatih Akin en la seva obra. Han passat deu anys des del pessimisme sobre la immigració de Kurz und schmerzlos, protagonitzat per tres joves immigrants de tercera generació del multicultural barri hamburguès d’Altona convertits en petits gàngsters i lladregots. A Gegen die Wand, guardonada amb l'Ós d'Or a la millor pel·lícula l’any 2004, dos alemanys d'origen turc sucumbeixen en el dolor de l'alcohol i les drogues. Ara les coses han canviat. Alemanya ha evolucionat i la seva immigració, també. I com a mostra un botó: el professor de filologia alemanya Nejat i la seva passió per l'obra de Goethe són exemples d'integració.
El concepte de pàtria en un món global
Després d'haver arribat al punt àlgid de la seva integració, Nejat descobreix de cop i volta sentiments cap a la pàtria de les seves arrels, Turquia, i s'instal·la a Istanbul. Al mateix temps el seu pare Ali
Auf der anderen Seite (Foto, © Kerstin Stelter/corazón international)torna al seu poble a la vora del Mar Negre després de sortir de la presó. Auf der anderen Seite és també una pel·lícula sobre la recerca de la identitat i de les arrels en temps de la globalització. “Més aviat sobre la pertinença a la pàtria”, va afirmar el propi Fatih Akin després de la presentació del film el passat 24 de setembre a Lüneburg (Alemanya). El llargmetratge tampoc es manté al marge del debat sobre l'entrada de Turquia a la Unió Europea, escenificat a la pel·lícula en la discussió en anglès i en una cuina alemanya entre Susanne, la mare de Lotte, i l'activista política turca.
Després de Gegen die Wand, Auf der anderen Seite és la segona part de la trilogia de Fatih Akin “Amor, mort i dimoni”. La mort dota de simetria el film: un taüt vola d'Alemanya a Turquia; un altre realitza el trajecte invers. Però tot i el dolor que arriba a provocar, la pèrdua d'un ésser estimat és un fet que pot ser superat i Susanne, instal·lada a Istanbul després de la defunció de la seva filla, brinda per la mort amb Nejat. La mort com a fet simple, un element rutinari més en la vida de les persones. La condueix Nejat i Susanne a Istanbul, escenari de la nostàlgia i la catarsi de l’ésser humà, frontissa entre Orient i Occident i símbol de la convivència entre cultures.
Auf der anderen Seite es pot veure a les sales alemanyes des del passat 27 de setembre, i a les austríaques i suïsses des del 4 d'octubre.
Mange ta soupe!
L'euro fête ses dix ans en pleine crise
Le conflit au Proche-Orient : la presse européenne en parle
La République tchèque à la présidence de l’UE : un petit qui manque d’ambition ?
Europeana contre Google : la bataille du livre virtuel
La livre sterling en chute libre : ruée sur les soldes à Londres
Une auberge espagnole itinérante pour fêter le Nouvel An
En Pologne, une charité dépravée ?

recharger | se joindre à la discussion
Vous avez quelque chose à dire ? Dites le ici !