Not yet a babelian?
Amb poques adhesions a l’horitzó, aquest any es celebrarà el cinquè aniversari de la introducció de l’euro com a moneda d’ús comú a l’Eurozona. Parlem amb l'economista català Jordi Bacaria.
Amb una província que s’estén al llarg de 572 km2 i amb aproximadament mig milió d’habitants, és la ciutat més poblada de Kosovo. Però no només això, sinó que n’és també el centre administratiu, polític, econòmic i cultural més important.
Deixar una regió sinistrada per 50 anys de comunisme i un conflicte ètnic és una perspectiva temptadora per la joventut kosovar. No obstant això, la majoria dels qui se’n van a estudiar o a treballar a l’estranger trien tornar.
Amb més d’un 40% d’atur, l’economia informal i la indefinició política com a llegat, el mercat kosovar cerca l’obertura al món i l’enlairament definitiu del seu creixement.
Els petits productors senegalesos protesten contra els Acords d’associació econòmica pactats el 8 i 9 de desembre a Lisboa. Lluiten contra la fam oposant-se a la liberalització del mercat.
'Amb la nostra victòria avui comença el nou segle' -així celebra el primer ministre Hashim Thaçi del part pro-independència la victòria a les eleccions del 17 de novembre.
Des que l'any 1990 va aconseguir la independència, només tracta de fer ferm el seu pas. A punt de bufar les espelmes de la majoria d'edat d'autogovern, Vilnius és com una noia de la que els seus veïns forçuts han abusat repetides vegades.
Primera part de l’entrevista exclusiva a l’autor de 'Gomorra'. Des del turisme a Escòcia fins a la droga a Espanya. L’imperi de les màfies italianes. A Europa i a tot el món.
Arrenca la campanya electoral de les eleccions generals a Polònia. Què han fet els polonesos per a merèixer això?
El 30 de setembre, les eleccions parlamentàries d'Ucraïna han alçat la coalició taronja, amb Yulia Timoshenko encapçalant les seves llistes. Tot i així, sense una UE que li doni suport, la democràcia no s'estabilitzarà.
Davant l'obertura de la 62 Assemblea de les Nacions Unides el proper 24 de setembre a Nova York, grups antiglobalització protesten davant la seva seu per la desídia dels Estats a acabar amb la fam en el món.
Fa tres anys va començar el programa per a traslladar els turcs ahiskes des de Rússia fins als EUA. Però què esperaven aquells ahiskes que fins ara encara no se n’han sortit a l’altra banda de l’Atlàntic?
Els 10 i el 15 de setembre els antics primers ministres pakistanesos Sharif i Bhutto lluiten per deixar l’exili al Regne Unit. L’actual president Musharraf està debilitat degut a una magistratura democràtica i l'encara recent setge de deu dies de la “Mesquita vermella”.
Com fiscals, polítics i mitjans a Rússia dissimulen les accions racistes contra estrangers.
Des del 22 d'agost Hamburg es presenta amb el lema “Dies de l'aigua 2007”. La matèria constituent essencial es converteix, d'aquesta forma, en el centre d'interès d'un seguit d'actes destacats a la ciutat hanseàtica. Aquesta iniciativa s'emmarca en la Wolrd Water Week (Setmana Mundial de l'Aigua).
El Ministeri francès d’Immigració i Identitat Nacional, creat el maig de 2007 i dirigit per Brice Hortefeux, considera la possibilitat de pagar els immigrants per a què tornin als seus llocs d’origen. Multiculturalisme: un valor Europeu?.
El dia 14 de juny farà 25 anys que les forces britàniques van alliberar les illes de l'ocupació argentina. Un habitant nascut després de la guerra, analitza el canvi frenètic que experimenta el seu país.
Rússia considera com a objectius militars els escuts antimíssils nord-americans a Polònia i a la República Txeca. La situació requereix que Europa prengui les regnes de la seva defensa aèria.
Davant les crítiques en el seu propi camp i les amenaces de sancions de la comunitat internacional, Ahmadinejad ha de fer front al descontent creixent del seus compatriotes.
El 26% del gas que consumeix Europa prové de Rússia. Davant d'un cartel del gas, Durao Barroso aposta més aviat per una estratègia energètica europea conjunta.
Els plans dels EUA per a la construcció d’un escut de protecció de míssils a Polònia i a la República Txeca obliguen els europeus a posicionar-se.
El 4 de març tenen lloc les eleccions al parlament estonià. La situació de la premsa mostra que la jove democràcia no està prou madura. Preguntem a l'actual ministre de cultura estonià Raivo Palmaru.
Els partits libanesos s’acusen mútuament d'estar-se rearmant. En una atmosfera de guerra civil incipient, com es guanyen la vida els libanesos?.
Els drets de les dones són tot sovint desatesos al Caucas, un símptoma que il•lustra clarament el dia a dia a Tbilisi, la capital del país.
Mentre el debat sobre l'estatut kosovar gira al voltant de diferents etapes, el 10 de mars recomencen les negociacions, què en pensen els sèrbis i albanesos sobre la identitat kosovar?.
Amb la independència o sense ella, els habitants de Kosovo només volen una cosa, que l’ocupació estrangera sota l’auspici de les Nacions Unides acabi.
El mes de març, a Viena, s'acabaran les negociacions per al futur estatut de la província Sèrbia de Kosovo, administrada des de 1999 per l'ONU.
El 27 de febrer el poble sahrauí celebra el dia de la indendència, però encara viuen gràcies a l'ajuda internacional i de nombroses ONGs que operen a la regió. Llegiu també la nostra FOTOGALERIA.
Des de fa 30 anys, cada 27 de febrer, els sahrauís celebren el seu dia de la independència.
La terra dels afganesos és sinònim de dificultats per als governs europeus. Itàlia es troba davant l'abisme per la seva política exterior i dos senadors d'esquerres.
El 21 de febrer és la data límit pel compliment de la Resolució 1737 de les Nacions Unides, en què se sol·licita que l’Iran aturi el seu programa d’enriquiment d’urani. És el moment de noves negociacions?
En la Conferència de Paris III, el 27 de gener, es va acordar l’atorgament de 7.600 milions de dòlars per a la reconstrucció del Líban. Una bombolla d’oxigen per a un govern minat per la inestabilitat?. Preguntem al polític Michel Eddé.
El mandat del comandant Fidel Castro sobre l'illa de Cuba s'acaba. Carlos Malamud, especialista en Relacions Internacionals entre Amèrica Llatina i la UE respon a tres preguntes.
L'antic president portuguès, Jorge Sampaio, 68 anys, és l'enviat especial de l'ONU pel pla mundial de la lluita contra la tuberculosi. És un home convençut però atent.
El 2005, el 60% dels europeus afirmava estar en contra de la pena de mort. Un mes després de l’execució de Saddam Hussein, les opinions particularment a l’Est, divergeixen.
Marjane Satrapi de 37 anys, autora del cèlebre còmic ‘Persepolis’ ens explica, a través de la seva obra, la història de l’Iran, el país de la seva infantesa.
La presidència alemanya de la UE estima que les eleccions locals del 14 de gener a Bielorússia no van ser democràtiques. Parlem amb Olga Karatch, editora d’una revista clandestina d’oposició al règim.
En la vigília de la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial a Davos (24-28 gener), el pensador multilateralista nord-americà, David Calleo, ens explica la seva visió del rol que té Europa en la globalització.
És suficient l'estratègia de tira i arronsa amb l'únic soci del Mediterrani amb qui la UE no ha signat encara un acord d'associació?
Durant anys, la bellesa verge de Montenegro ha estat el secret més ben guardat d’Europa. Actualment, les places venecianes, les muntanyes espectaculars, les badies i les platges, són una vegada més, la destinació preferida de turistes rodamons.
Mentre els països europeus preparen una força pel manteniment de la pau al Liban, el Congrés Jueu Europeu creu que la resolució 1701 porta esperança pero cap garantia tangible.
Islàndia, estiu del 2006
Des que la UE va llançar el programa Erasmus, molts europeus s’enamoren d’estrangers. Quan tornen a casa, en canvi, l’eufòria inicial dóna pas als típics problemes quotidians. Tres parelles ens expliquen la seva història.
El compositor serbocroat Goran Bregovic, antiga estrella del rock i conegut per haver col•laborat en les pel•lícules d’Emir Kusturica, recorre tots els racons d’Europa amb el seu violí i bandoneó en bandolera: ritme zíngar amb acords europeus.
Aquesta setmana la llibertat d’expressió ha ocupat moltes columnes en la premsa europea. Però on és el límit entre la llibertat d’expressió i la falta al respecte?
L’esport ho demostra: encara avui, la majoria de gent s’identifica amb la seva nació. Però això, encara que sembli tan natural, no ha estat sempre així
En un article especial per a cafè Babel, que celebra l’estrena de la seva versió polonesa, el periodista i publicista Jacek akowski escriu sobre el paper que té la premsa en el desenvolupament de l’opinió pública europea.
Després de les celebracions el mes d’agost passat amb motiu del 25è aniversari de la creació del sindicat polonès Solidaritat, ens preguntem què se n’ha fet de Lech Walesa i dels seus companys de lluita.
El polític, escriptor i periodista Tadeusz Mazowiecki és una de les personalitats amb més renom de Polònia. En una entrevista exclusiva per cafè babel, ens dóna la seva opinió sobre la situació actual de Polònia i el paper del seu país a Europa.
Les actuals llengües eslaves van ser antigament "l’eslau antic". Des del segle XII, en canvi, s’allunyen una de l’altra i una d’elles va experimentar una època d’esplendor en el segle XVII: el polonès.
Tahar Ben Jelloun, de 62 anys, és l’autor més francès de tots els autors marroquins. Tot just ha publicat una nova novel•la en la qual ens parla de la immigració en el marc de la UE, dels “nens i les nenes malacostumats europeus” i del seu país natal.
Piergiorgio Rosetti viu el dia a dia de Palestina amb la por i el desig de construir infraestructures intel•lectuals per a la pau. Davant l’augment de la tensió per les eleccions palestines del 25 de gener ell proposa una idea: els Cossos Civils de Pau europeus.
Si avui George Orwell
tornés a escriure La revolta dels animals (The Animal Farm), potser demostraria que els animals poden enderrocar més d’un granger i, fins i tot seria capaç de descriure que la grip aviària és la darrera amenaça del regne animal que vol enderrocar la humanitat per sempre.
Els csángó, minoria ètnica hongaresa de la Moldàvia romanesa, tenen una història marcada per crues lluites en nom del reconeixement dels seus drets. A més, fan gala dels seus orígens culturals i religiosos, que s’entrellacen amb els europeus.
El federalisme alemany és tant peculiar com complicat. Després d’anys de discussions, sembla que ara es tornarà a reglamentar la distribució de les competències entre l’estat federal i els lands.