Cudallada, només n'hi ha una!
(Il·lustració: Henning Studte)
Translation: Victoria Shevelá.
21/11/07
Rudi Völler és un personatge inoblidable per a l'esport popular dels alemanys. Igual d'inoblidable és el seu mític tall de cabell dels anys 80: cudallada, o sigui curt-davant-llarg-darrere. Una adaptació prou pràctica al fred de l'estadi sembla haver fet una volta per l'Europa llunyana i no tan llunyana.
El recorregut per pentinats comença al Regne Unit, on el tall de cabell, que suposadament estava en voga entre els pescadors del segle XIX, va ser anomenat mullet ("moll"). Així els pescadors protegien el clatell del vent aspre de la mar.
Els escandinaus harmonitzen amb els alemanys més aviat al terreny d'esport. Aquí, naturalment, el lloc d'honor l'ocupa l'hoquei sobre gel. I també el tall de cabell especial: a Suècia es parla de hoqueifrilla i a Noruega, de hoqueisveis ("pentinat de hoquei sobre gel").
Tanmateix, especialment fidel resta la Cudallada al món del futbol. Així, el pentinat característic s'anomena de manera igual tant a Dinamarca (Bundesliga-hår) com a Hongria i Eslovènia (Bundesliga): un pentinat modest i senzill com el de la selecció nacional, "Bundesligahaar".
Ja que, com és sabut, al joc tot és permès, la cudallada és particularment atribuida als futbolistes alemanys. A França li diuen coiffure de footballeur allemand ("pentinat dels futbolistes alemanys"), a Itàlia, capelli alla tedesca ("els cabells alemanys") i als Països Baixos, Duitse mat ("estora alemana").
Només els polonessos són fora de joc i els juguen una mala passada als txecs. Aquí la tendència dubtosa és la de czeski pikarz ("el jugador de futbol txec").
Euro, una moneda 'esperanto'?
DJ Krush – xut d'electrònica japonesa
Curt Ficcions: apologia del curtmetratge
Més cinema de Romania: California Dreamin’
Inflació i creixement contradictoris en l’horitzó de l’Eurozona
A peu de guerra amb París
“Si EUA perd poder adquisitiu, Europa no hi guanya res”
Inflació : «Calen 20 anys per arribar a la convergència dels preus entre l’est i l’oest d’Europa»
