Segons les dades de l’Institut Internacional d’Estocolm de Recerca per a la Pau (SIPRI), les despeses combinades de les missions de pau de les Nacions Unides (ONU), la Unió Europea (UE), i l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) van assolir la xifra rècord de 5,5 bilions de dòlars l’any 2006. Els pressupostos aprovats de cara al 2007 prediuen una despesa de 5,29 bilions. Les xifres poden semblar altes, però segons l’anuari del SIPRI per al 2007, només el cost de mantenir les forces internacionals a l’Iraq ja serà de 5,3 bilions d’euros... al mes!

Els europeus participen en missions de pau internacionals a través d’organismes com l’ONU, l’OTAN i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Representen els exèrcits de països europeus individuals, i actuen com a forces que representen la unió de països europeus. L’estructura de les accions de pau d’Europa reflecteix les tensions presents al Vell Continent: entre mantenir la sobirania nacional, o buscar una major integració. I encara, es diverses agències que coordinen el desplegament de forces i reserves per tot el món agreugen les tensions.

UE, exèrcits pacificadors de tres pisos

EUFOR Bosnia (Photo: (David Anderson/ Flickr)La UE és generalment qui aporta més a l’ajuda humanitària i a les activitats de reconstrucció després d’un conflicte. Aquests valors creen l’esquelet moral de la UE. Amb la importància creixent de la Política de Seguretat i Defensa Comunes (CFSP), la UE ha començat a organitzar tropes dels seus estats membres com a part d’una estructura que es podria utilitzar sota comandament europeu per a missions de pau. Actualment les forces de la UE estan organitzades en tres estructures principals.

Les forces de reacció ràpida de la UE (ERRF), amb 60.000 efectius, permeten que els països de la UE responguin ràpidament a crisis internacionals urgents (la qual cosa és molt més complicada per a l’ONU a causa d’uns procediments burocràtics complicats). Els governs dels estats controlen els seus exèrcits.

Els grups de combat de la UE són una força de la mida d’un batalló utilitzada per a respostes immediates. Els seus 1.500 soldats es poden mobilitzar encara més ràpidament que l’ERRF mitjançant peticions urgents de l’ONU. Quinze dels seus estats membres es van alternant, assegurant-se que dos estan a punt en tot moment, com per a l’operació de la UE “Artemis a la República Democràtica del Congo” el març de 2006.

La Força de Gendarmes Europea, composta per forces policials de cinc països europeus, sovint s’utilitza en missions de pau. La propera força anirà destinada al Txad l’1 de gener de 2008.

Perxes i càrreges

La UE també proporciona formació a països en vies de desenvolupament, amb dos líders notables en aquest terreny. El Regne Unit va entrenar 17.000 pacificadors nigerians el 2005. Mentrestant, Alemanya va enfortir les relacions amb l’Àfrica oriental amb una contribució de 3,1 milions d’euros per construir el Centre Internacional d’Entrenament per al Manteniment de la Pau Kofi Annan als afores de la capital de Ghana, Accra, el 28 de gener de 2004.

Encara que Europa no dubti a pagar missions de pacificació, sí que evita el desplegament directe de tropes. Alemanya, França, Itàlia i Espanya tenen un nombre important de soldats a l’Afganistan, però els mantenen allunyats dels combats, una qüestió que el ministre canadenc de Defensa va tractar a Washington el 20 de setembre. Són els països en vies de desenvolupament els que arriben per compartir aquesta “càrrega”, com Bangladesh, Índia, Nigèria, Ghana, Kenya i Pakistan. Aquest darrer actualment aporta 10.000 soldats a onze missions de pau diferents.

Solapament de pacificacions

French EU Protection Force soldier in a Muslim cemetery, Bosnia (Photo: richmeakin/ Flickr)En les missions de pacificació, les forces de la UE constitueixen una fracció del total d’efectius dels estats europeus. Actualment, 1.500 soldats de la UE i 15.000 de l’OTAN (molts dels quals són de països europeus) estan desplegats a Kosovo. El solapament de pertinença en organismes com la UE, l’ONU, l’OTAN i l’OSCE és evident. Tots disposen de les seves pròpies armes i pressupostos.

Europa té molt camí per endavant. La primera missió de la UE va començar fa tan sols quatre anys, quan es van enviar forces policials de la UE per ocupar la Missió de les Nacions Unides a Bòsnia i Hercegovina (UNMIBH) l’1 de gener de 2003. Encara que és important que Europa desenvolupi les seves pròpies estructures de pacificació, també ha de mantenir les seves contribucions a l’escena internacional. Les operacions únicament de la UE potser són menys imparcials quan es tracta d’alguns conflictes delicats, com per exemple Kosovo. Els finlandesos, a través de l’OTAN, hi tindran a les seves ordres un grup de combat regional l’estiu de 2008.