En arribar a l’aeroport de Rina-Mare Teresa, cau un prejudici: el funcionari que suggereix un “backchich” al nou arribat no existeix. L’aeroport, flamejant de nou que és, se situa a 15 minuts de la capital, Tirana. Una modernitat imputable als Estats Units, que són importants proveïdors de fons per a les col·lectivitats albaneses. La « generositat estratègica », cara per al Marshall, s'aplica gairebé sobre la totalitat del territori.

Per arribar a la capital, una vía ràpida que serveix de vitrina a les empreses estrangeres: Mercedes, Coca-Cola… El desenvolupament econòmic albanès es fa a gran velocitat, amb un 6% de creixement anual, sent determinants les inversions directes estrangeres per a la influència del país, com Itàlia, Grècia o Alemanya.

La línia asfaltada s’acaba a les portes de la ciutat. Allà, l’estat aleatori del paviment mostra la incompetència dels poders públics sota la dictadura d’Enver Hoxha i les dificultats dels successius governs per a dur a terme els projectes de contrucció públics.

El “país de les àligues” sembla actualment una gran pedrera a cel obert.Tirana, Vlorë, Dürrès…Per tot arreu, apareixen edificis nous: blocs, hotels o cases individuals. Es poden veure les reserves d’aigua sobre els sostres, són nombroses les tijes de metall que sobresurten dels edificis de ciment armat o els pelutxos de festes forànies enganxats a les façanes per repel·lir la mala sort.

La baula perduda

Albània sorprèn per la seva densitat d’hotels per quilòmetre quadrat. La majoria són estructures de proximitat, destinades a la població local. Segons Raimonda Nelku, cap de projecte a l’USAID-EDEM (organisme que s’ocupa de la promoció turística a Albània), l’explicació seria històrica: “La paranòia d’Enver Hoxha, de tancar hermèticament el país durant dècades, ha creat un turisme interior”, subratlla.

«Sense visats per anar a l’estranger, els habitants han après a visitar el seu propi país. Aquest rep legament del poble albanès sobre ell mateix, abans un handicap, ara té un doble atractiu: això ha donat als joves ganes d’aprendre idiomes i ha animat les comunitats a viure juntes de manera pacífica». S’ha constatat que els albanesos en la franja 18-30 anys són tranquil·lament políglotes. A més de l’anglès i l’italià, el francès i el grec són practicats amb freqüència a les botigues.

Les tombes cristianes, ortodoxes i musulmanes són florides sense distinció i si es jutja pels elements com el menjar o la manera de vestir, és difícil de creure que l’islam sigui la religió del 65% de la població. A diari, domina la laïcitat. Influenciat per les cultures grega, italiana i turca, aquell que va ser el país de la Ilíada no serà “la baula perduda” entre Orient i Occident?

Presa de riscos i desenvolupament sostenible

Illi Pango, el ministre de Turisme, de la Cultura, de la Joventut i d’Esports albanès es mostra convençut que la integració europea passa pel turisme. «La nostra ambició és d’arribar al milió de turistes per any, per quatre milions d’habitants. L’ajut aportat per Europa dins del marc del programa INTERREG III ens ha permès, a més, crear un conjunt turístic coherent i homogeni. El nostre país posseix més de 470 kilòmetres de costes preservades, però també d’indrets culturals de primer ordre. El parc nacional de Butrint i el santuari d’Apolònia, fundat al 588 abans de la nostra era, han vist tripicar-se el seu nombre de visitants en cinc anys.»

Berat, la «ciutat de les mil finestres» però també Tepelene –i la seva font d’aigua gasosa llogada per Lord Byron– o Gjirokaster, classificat com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO figuren als programmes dels tour operadors europeus.

Encara cal que aquest revifament sigui perenne. Si es pretén entrar al club tancat de les destinacions de somni del Mediterrani, «el país més pobre d’Europa» haurà de conciliar la presa de riscos financiers, la regulació dels mercats públics i el desenvolupament sostenible. “Fer-ne del quadrat un cercle”, que no se li escapa a Shpëtim Gjika, batlle de Vlorë, una de les principals ciutats costeres d’Albània.

“La prioritat és definir quin tipus de turisme volem desenvolupar, per a poder aplicar una estratègia adaptada i evitar les desviacions desafortunades” subratlla. “A Vlorë es pot veure el resultat de l’experiència pilot, ja que hem invertit massivament en el turisme com factor de desenvolupament. Un terç del pressupost de l’ajuntament, és a dir, més de 2.2 milions d’euros, ha estat invertit en el turisme. Si volem atraure, en lloc d’un 30% de turistes estrangers, el que és el cas actual, un 70%, no és fent «turisme-deixalla», ni deixant de banda els habitants.» Ampli programa en perspectiva.

Fotos: François Vecchi Muller