La dolce vita gai de la capital
Una parella gai a Berlín (Foto Silvia Cravotta)
La ciutat alemanya es distingeix com un oasi de felicitat per a gais i lesbianes. Pero tot i la tolerància general, la desigualtat a la feina i els episodis de violència encara són una realitat.
FEATURE
Translation: Elena Pérez Martínez.
29/08/07
Berlín es considera des de fa molts anys un refugi per aquells que volen viure tranquil•lament la seva sexualitat i volen deixar de ser considerats 'diferents'. La capital alemanya està rodejada a occident d’altres indrets tranquils per als homosexuals; on París, Londres, Madrid i Amsterdam destaquen sobre els altres. Però alhora es troba fent frontera amb els països membres de l’antiga unió soviètica, la creixent intolerància dels quals no s’ha vist reduïda per les condemnes de les institucions comunitàries. El cas de Polònia és el més conegut, però no l’únic.
Un museu dedicat a la cultura homosexual
Gerrit Rohbacher, portaveu del Schwules Museum de Berlín (Foto Silvia Cravotta)Als braolants anys vint també era així: Berlín era una capital dinàmica, on el sexòleg Magnus Hirschfeld lluitava contra la discriminació i els homosexuals es trobaven perfectament integrats en la societat, amb les seves revistes, associacions, cabarets... Després va arribar Hitler i es va fer el silenci, com a mínim fins a principis dels anys setanta. Una història tan esfereïdora com fascinant, que s'ha reconstruït al Schwules Museum, un dels pocs museus al món dedicats a la cultura gai. És aquí al número 61 de Mehringdamm, que surt el nostre viatge a la descoberta de l’escena homosexual berlinesa. “El museu es va fundar l’any 1985, quan la realitat homosexual no tenia encara la visibilitat d’avui dia”, explica el seu portaveu Gerrit Rohrbacher, mentre ens acompanya per la visita de les sales. “L’objectiu no és només donar a conèixer biografies i documents de la història gai, sinó també mostrar un món que té diferents cares”. I efectivament és tracta d’un passeig molt instructiu, també per a un heterosexual.
Memorial a Berlín al tringle rosa que duien els homosexuals durant el nazisme (Foto Silvia Cravotta)“A Berlín”, es ruboritza el tímid Gerrit, “hi ha avui dia llibertat i tolerància. Però és important aconseguir els mateixos drets dels heterosexuals. I també és molt important que el moviment gai tingui un reconeixement públic”. El museu Schwules és sens dubte un bon punt de sortida, però ara es tracta de conèixer l’autèntica ciutat de Berlín. I no hi ha lloc millor, en aquest cas, que Schöneberg, l’històric barri gai de la ciutat. Línia 2 de l’U-Bahn (el metro berlinès), parada de Nollendorfplatz: només sortir de l’estació et trobes amb el monument a les víctimes del nazisme, un gran triangle rosa de marbre (el símbol que els homosexuals portaven cosit a l’uniforme als camps de concentració on van morir-ne set mil) sota el qual alguns han deixat rams de flors. Abans de finals d’any n’hi haurà un altre, prop de la Porta de Brandeburg: un cub de color blanc a l’interior del qual es reflectiran les imatges de un petó entre dos homes, obra dels artistes escandinaus Michael Elmgreen i Ingar Dragset.
Una ciutat tolerant, però no falten els problemes
![]()
Donar un tomb per Schöneberg és una petita desil•lusió, ho haig d’admetre. És cert que aquí hi ha la històrica llibreria Bruno i el consultori només per a homosexuals Mann-O-Meter, però per la resta es veu poc moviment. Totalment diferent és Kreutzberg, l'emergent barri gai: les taules dels bars, com el SchwuZ o el SO36, són plenes de parelles de persones del mateix sexe. En un d’aquests trobem a Ale i Teo, dos nois italians que després d’acabar la carrera van decidir instal•lar-se a viure a la capital alemanya. Grans assidus de l’escena gai berlinesa, tot i que un d’ells és hetero, semblen molt satisfets amb la seva ciutat d’adopció. “El fet que Berlín sigui una ciutat tolerant”, confessa però Ale, “pot distorsionar la realitat”. “És clar, pots viure sense problemes la teva sexualitat, hi ha moltes associacions i un alcalde declaradament gai (Klaus Wowereit), però no falten els problemes, com les agressions per part de grups d’extrema dreta”. “Aquí, però,” afegeix Teo, “la vida homosexual és més variada que a les altres capitals europees. Crec que és així per motius històrics: el Mur va dividir la ciutat en dos, deixant a la part oest els alemanys punks, comunistes i homosexuals. D’aquesta manera es va desenvolupar una comunitat heterogènia que fa que Berlín sigui única i tolerant.” I tot seguit afegeix Ale: “aquí, l’escena gai i la lèsbica conviuen més serenament i col•laboren. També tenen molt d’espai els transexuals i cada vegada guanya més terreny la teoria queer que reuneix tots els tipus de sexualitat sense distingir entre homo i hetero”.
“Integració difícil per als homosexuals turcs”
(Foto Silvia Cravotta)
La darrera etapa de la ruta, imprescindible, és a la Siegessäule, la Columna de la Victòria, immortalitzada pel director de cinema alemany Wim Wenders a la seva pel•lícula “Cielo sobre Berlín”, símbol de la comunitat homosexual berlinesa. Als seus peus espera Holger Wicht, redactor en cap de Siegessäule, la històrica revista per a gais i lesbianes que va agafar el nom del monument fa 22 anys, quan va ser fundada. Envoltat del soroll del Christopher Street Day, el dia de l’orgull gai berlinès que cada any mobilitza la ciutat amb la desfilada multicolor.
Per fugir de la confusió, ens refugiem a l’interior de la Siegessäule. “No importa”, afirma el periodista, “qui o què siguis: a Berlín trobaràs el teu lloc. Però això no és el paradís.” Explica de fet, que els joves encara tenen dificultat per declarar la seva sexualitat i que la paraula schwul (“gai”) encara es considera un insult. Holger assenyala després el problema de la difícil integració dels joves gais turcs, el grup ètnic més nombrós d’Alemanya. “La situació és cada vegada pitjor, perquè els joves s’han d’enfrontar a la seva família i a la seva cultura d’origen. Però a la ciutat les iniciatives multiculturals són cada vegada més freqüents”.
Columna de la Victòria a Berlín (Foto Silvia Cravotta)Són tantes, segons la seva opinió, les coses que encara han de millorar, com la discriminació al lloc de treball i la llei d’unions civils –vigent des de 2001– que encara no garanteix a les parelles del mateix sexe els mateixos drets que a les parelles heterosexuals. Són problemes importants, sens dubte. Però si pensem en Itàlia, Grècia, Malta, Xipre i altres països europeus on encara no existeix una legislació sobre les parelles de fet... Berlín sembla de debò un autèntic paradís.
Euro, una moneda 'esperanto'?
DJ Krush – xut d'electrònica japonesa
Curt Ficcions: apologia del curtmetratge
Més cinema de Romania: California Dreamin’
Inflació i creixement contradictoris en l’horitzó de l’Eurozona
A peu de guerra amb París
“Si EUA perd poder adquisitiu, Europa no hi guanya res”
Inflació : «Calen 20 anys per arribar a la convergència dels preus entre l’est i l’oest d’Europa»
